LA MESURA

Avui vaig a parlar de mesura. Què és mesurar? Mesurar és quantificar una determinada magnitud, per el que implica que vaig a xerrar de diferents magnituds.

Els infants des de ben petits van mesurant i ho fan d´una manera molt específica, tal qual ho han fet els nostres avantpassats.

El fet de mesurar és imprescindible per a tota la humanitat, en un primer moment els homes mesuraven en un període antropomètric, amb el seu cos (mans, peus, palms...) i desprès en un període ergonomètric. Ara us preguntareu que perquè dic açò. Bé els infants, tots passen de mesurar amb el seu cos per desprès mesurar amb un instrument.

Nosaltres com a futures mestres, haurem de ajudar-los en aquest procés, i constructivament, deixar que ells mateixos mesuren amb les seves estratègies.

Haurem de tenir en conte que mesurar és comparar també, i que els nens i nenes comparen de dues formes, mitjançant una comparació directa (mesurant-se cara a cara) o amb comparació indirecta en la que es veuen obligats a utilitzar una estratègia per mesurar.

Hem de potenciar que siguin els propis infants els que decideixin les seves pròpies unitats de mesura, ja que com hem esmentat a la entrada anterior, ells han de ser capaços de resoldre els seus conflictes i situacions problemàtiques, recordeu que l´aprenentatge per descobriment, la experimentació i la investigació és fonamental per a desenvolupar un bon pensament matemàtic.

Les diferents magnituds que treballarem a l´aula seran:

·         LONGITUD/DISTANCIA:

Es una magnitud fàcil de treballar perquè és visible. Als infants els hi agrada molt veure les distancies, si alguna cosa és llarga o curta, ample o estreta, ets. Un bon exemple  per treballar-lo en classe pot ser el joc de la petanca, o inclús mesurar-se entre ells mateixos.

A més a més podem fer propostes de comparació i d´ordenació.

·         SUPERFICIE

Per tal de que els alumnes interioritzin aquesta magnitud hem de proposar moltes activitats de collage, mosaics, fer comparacions per exemple entre un triangle i un quadrat per tal de que vegin que han de fer una comparació indirecta, i perquè no? Mesurar la superfície de la taula amb contes, ja que tots tindrem contes a les nostres aules d´infantil. Fer un aprenentatge vivencial amb pròpies eines de la nostra vida quotidiana, ja que les unitats de mesura de m2 no les utilitzarem en infantil. Comprovarem si un objecte és gran / petit, extens o menys extens, ets.

·         VOLUM/ CAPACITAT

Per tal de diferenciar, el volum és el que ocupa una cosa en l´espai, i la capacitat és el que cap dins de la cosa. Per experimentar en si un objecte està ple o buit, és gran o petit, si cap molt o poc, haurem d´oferir oportunitats d´experimentació, jo proposí amb diferents recipients que càpiga la mateixa quantitat de líquid , degut a que els infants han de pensar, han de veure els mateixos què passa quan operen amb quantitats.

·         MASSA/ PES

En infantil treballarem amb el pes que tracta de com la massa es veu atirada per la terra. Els alumnes sempre fan la primera part que és pesar les coses amb el seu propi cos, amb comparacions directes, i desprès un bon exercici serà el que siguin els propis nins i nines els que construeixin la seva pròpia balança. Mitjançant la balança poden pesar tant de forma directa, un objecte que volen saber que pesa més que un altre, com de forma indirecta. És ací quan faran servir les seves pròpies unitats de mesura, que poden fer saquets d´arròs, clips, ets.

Esmentar que la balança que varen crear les meves companyes de classe na Patri i na Celia m´agradà molt perquè està pensada per que la facin ells mateixos, amb un bric de llet, un tros de xalambrí i dos gotets de plàstic, tot molt manipulable i fàcil per a infants de P5.

Es important que siguin els propis nins i nines els que experimentin ja que és una magnitud en la qual la percepció en enganya, el pes no es veu.

·         TEMPS

Aquesta magnitud és molt difícil de quantificar, el temps és difícil , és molt personal i subjectiu. Ni es veu, ni es toca, però ho treballarem amb la seqüència de successos, les coses que passen abans i altes després.

Mitjançant rutines els infants van aprenent com passa el temps. Hem de fomentar el treball de la seqüencia temporal i les duracions.

Jo us proposi a tots els lectors, que feu les rutines de llavar les manetes amb un rellotge d´arena, o de rentar-se les dents amb rellotge d´arena, és molt visual i els alumnes podran veure el pas del temps, veure quant els hi queda de temps per fer aquesta rutina.

A més a més penso que fer activitats de manualitats amb una vela i marques per veure el pas del temps, haurien d´estar presents a totes les aules d´infantil.

·         DINERS

Aquesta magnitud encanta als alumnes, i hem d´aprofitar aquesta motivació ja que haurem de tenir monedes a les nostres aules, malgrat que sigui una magnitud discreta i que no es pot mesurar.

Els diners no guarden relació amb la grandària de les coses, i el nostre objectiu en P4 i P5 serà treballar amb euros sencers.

És important que siguin els propis alumnes els que posin el preu a les coses, oferir situacions reals amb joc simbòlic, que una compren coses i altres facin de venedor, fer el nostre racó de la tendeta.  Les monedes que oferirem seran 1 euro, 2 euros bitllets de 5 euros i bitllets de 10 euros (com a molt).

L´objectiu serà que facin equivalències, es a dir, una moneda de 2 euros equival a 1€+1€, per desprès passar a fer les equivalències amb bitllets esmentats.

Aprofitem aquesta motivació que està molt present amb l’esperit humà, el propi entorn és motivador i contextualitzador.