jueves, 5 de febrero de 2015

LA GEOMETRIA





Sempre he pensat que la geometria es reduïa a estudiar cossos i figures geomètriques, però ara sé que no. Segurament molta gent estava com jo, però la geometria és més que això, és també la comprensió del espai que ens envolta, la capacitat que tenim d´orientar-nos en l´entorn, de fer una escultura (que tant en va costar l´any passat a l´assignatura de dibuix), d´aparcar el cotxe, ets.


El coneixement de l´espai es fa per 3 fases:


  1. Treballar amb els moviments del seu propi cos
  2. Amb materials
  3. Per últim i sols per a consolidar amb fitxes.

En moltes escoles tracten aquest tema oblidant-se del que acabo de dir però estic segura que jo no ho faré el dia de demà.es importar diferenciar les edats en nins tant petits. En P3 ens dedicarem a que siguin els propis alumnes els que experimentin mitjançant el seu cos el que són línies rectes i corbes, podrem pintar un circuit a la sala de psicomotricitat amb cinta aïllant per tal de que s´arrastrin com a cucs seguin les línies i verbalitzar com a mestres tots els moviments que estan fent, si fan girs, ets.


Desprès poden representar l´experiència que han experimentat.

A p4 deixarem que dibuixen aquestes línies rectes, podrem experimentar molt amb diferents materials, amb figures geomètriques, com els blocs lògics de Dienes, per exemple, o podrem agafar amb goma eva diferents formes per fer una paisatge, com una casa que podria ser un romboide per al sostre, un rectangle per la casa, quadrats per les finestres, ets.


En podem fer circuits a la sala de psicomotricitat i fer cercar el tresor per tal de després fer una mapa del tresor i puguin descentralitzar-se, per exemple. 
Els famosos tangrams també són una bona opció.


No ens podem oblidar de la simetria, veure com les imatges canvien amb un miralls, amb creacions de maderetes de fusta que tenen que tornar a reproduir com si fos un miralls, ets. La ment d´una mestra té que estar plena de creativitat, i gaudir de totes les activitats verbalitzant amb el vocabulari corresponent.


Donar oportunitats per a pensar, per aprofundir els aprenentatges és molt important, tenir diferents materials.


Esmentar que l´orientació es pot educar i que nosaltres a educació infantil podrem fer activitats lúdiques per tal de fer un bon estudi de la geometria en totes les seves arrels.  

LA MESURA









Avui vaig a parlar de mesura. Què és mesurar? Mesurar és quantificar una determinada magnitud, per el que implica que vaig a xerrar de diferents magnituds.

Els infants des de ben petits van mesurant i ho fan d´una manera molt específica, tal qual ho han fet els nostres avantpassats.



El fet de mesurar és imprescindible per a tota la humanitat, en un primer moment els homes mesuraven en un període antropomètric, amb el seu cos (mans, peus, palms...) i desprès en un període ergonomètric. Ara us preguntareu que perquè dic açò. Bé els infants, tots passen de mesurar amb el seu cos per desprès mesurar amb un instrument.


Nosaltres com a futures mestres, haurem de ajudar-los en aquest procés, i constructivament, deixar que ells mateixos mesuren amb les seves estratègies.


Haurem de tenir en conte que mesurar és comparar també, i que els nens i nenes comparen de dues formes, mitjançant una comparació directa (mesurant-se cara a cara) o amb comparació indirecta en la que es veuen obligats a utilitzar una estratègia per mesurar.


Hem de potenciar que siguin els propis infants els que decideixin les seves pròpies unitats de mesura, ja que com hem esmentat a la entrada anterior, ells han de ser capaços de resoldre els seus conflictes i situacions problemàtiques, recordeu que l´aprenentatge per descobriment, la experimentació i la investigació és fonamental per a desenvolupar un bon pensament matemàtic.


Les diferents magnituds que treballarem a l´aula seran:


·         LONGITUD/DISTANCIA:

Es una magnitud fàcil de treballar perquè és visible. Als infants els hi agrada molt veure les distancies, si alguna cosa és llarga o curta, ample o estreta, ets. Un bon exemple  per treballar-lo en classe pot ser el joc de la petanca, o inclús mesurar-se entre ells mateixos.

A més a més podem fer propostes de comparació i d´ordenació.


·         SUPERFICIE

Per tal de que els alumnes interioritzin aquesta magnitud hem de proposar moltes activitats de collage, mosaics, fer comparacions per exemple entre un triangle i un quadrat per tal de que vegin que han de fer una comparació indirecta, i perquè no? Mesurar la superfície de la taula amb contes, ja que tots tindrem contes a les nostres aules d´infantil. Fer un aprenentatge vivencial amb pròpies eines de la nostra vida quotidiana, ja que les unitats de mesura de m2 no les utilitzarem en infantil. Comprovarem si un objecte és gran / petit, extens o menys extens, ets.

·         VOLUM/ CAPACITAT

Per tal de diferenciar, el volum és el que ocupa una cosa en l´espai, i la capacitat és el que cap dins de la cosa. Per experimentar en si un objecte està ple o buit, és gran o petit, si cap molt o poc, haurem d´oferir oportunitats d´experimentació, jo proposí amb diferents recipients que càpiga la mateixa quantitat de líquid , degut a que els infants han de pensar, han de veure els mateixos què passa quan operen amb quantitats.


·         MASSA/ PES

En infantil treballarem amb el pes que tracta de com la massa es veu atirada per la terra. Els alumnes sempre fan la primera part que és pesar les coses amb el seu propi cos, amb comparacions directes, i desprès un bon exercici serà el que siguin els propis nins i nines els que construeixin la seva pròpia balança. Mitjançant la balança poden pesar tant de forma directa, un objecte que volen saber que pesa més que un altre, com de forma indirecta. És ací quan faran servir les seves pròpies unitats de mesura, que poden fer saquets d´arròs, clips, ets.

Esmentar que la balança que varen crear les meves companyes de classe na Patri i na Celia m´agradà molt perquè està pensada per que la facin ells mateixos, amb un bric de llet, un tros de xalambrí i dos gotets de plàstic, tot molt manipulable i fàcil per a infants de P5.

Es important que siguin els propis nins i nines els que experimentin ja que és una magnitud en la qual la percepció en enganya, el pes no es veu.


·         TEMPS

Aquesta magnitud és molt difícil de quantificar, el temps és difícil , és molt personal i subjectiu. Ni es veu, ni es toca, però ho treballarem amb la seqüència de successos, les coses que passen abans i altes després.

Mitjançant rutines els infants van aprenent com passa el temps. Hem de fomentar el treball de la seqüencia temporal i les duracions.

Jo us proposi a tots els lectors, que feu les rutines de llavar les manetes amb un rellotge d´arena, o de rentar-se les dents amb rellotge d´arena, és molt visual i els alumnes podran veure el pas del temps, veure quant els hi queda de temps per fer aquesta rutina.

A més a més penso que fer activitats de manualitats amb una vela i marques per veure el pas del temps, haurien d´estar presents a totes les aules d´infantil.


·         DINERS



Aquesta magnitud encanta als alumnes, i hem d´aprofitar aquesta motivació ja que haurem de tenir monedes a les nostres aules, malgrat que sigui una magnitud discreta i que no es pot mesurar.

Els diners no guarden relació amb la grandària de les coses, i el nostre objectiu en P4 i P5 serà treballar amb euros sencers.

És important que siguin els propis alumnes els que posin el preu a les coses, oferir situacions reals amb joc simbòlic, que una compren coses i altres facin de venedor, fer el nostre racó de la tendeta.  Les monedes que oferirem seran 1 euro, 2 euros bitllets de 5 euros i bitllets de 10 euros (com a molt).

L´objectiu serà que facin equivalències, es a dir, una moneda de 2 euros equival a 1€+1€, per desprès passar a fer les equivalències amb bitllets esmentats.

Aprofitem aquesta motivació que està molt present amb l’esperit humà, el propi entorn és motivador i contextualitzador.





LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES





Després de la classe de matemàtiques de la resolució de problemes m´agradaria aprofundir una miqueta en aquesta temàtica ja que penso que és un tema que no es tracta molt a les escoles i crec que és de vital importància.


No hi ha una única forma de resoldre un problema, però en primer lloc vull contextualitzar una miqueta més. 


LES SITUACIONS PROBLEMÀTIQUES són aquelles en les que una persona no sap quina estratègia té que utilitzar, i pot tenir varies soluciones, no hi ha una sola temàtica, és en altre paraules un procés de descoberta de l´infant cap a un conflicte que se li planteja.


En canvi un EXERCICI D´APLICACIÓ tracta d´un exercici on tu ja saps quina estratègia tens que fer servir per lo que el plantejament és tancat.


La resolució de problemes com veieu va més enllà, cada alumne ha d´organitzar-se de com resol el problema i de cada estratègia que ha d´utilitzar en cada moment. Tots tenim les nostres tàctiques de resolució de problemes i d´aquesta manera aprendre i construir el pensament matemàtic.



Hem de tenir en conte que quant més petits siguin els infants per resoldre problemes, millor i en conseqüència els hi fomentarem l´autonomia. A més a més , la capacitat de treballar en grup, és favorable per afrontar els problemes més complexos.



Esmentar que en P4 ens interessa que veien com treballar els nins i nines del costat, mitjançant el treball col·laboratiu inventin coses, o facin obres de teatre, que us pareix! Crec que és una bona idea per a que comencin a resoldre problemes.



Desprès d´aquesta classe de mates esmentar també que una de les coses més importants és contextualitzar els problemes amb els alumnes, que ho puguin experimentar amb situacions reals, amb joc simbòlic i situacions manipulat ives.


Els infants han de ser capaços de descriure, comunicar-ho, tot sense por, aquesta por que tenia jo quan era petita, no passa res si diuen burrades, que més dona! Tots haurem de tenir paciència, donar temps per a que ells mateixos construeixin el seu aprenentatge.  


Per finalitzar dir que haurem d´ajudar als alumnes a que puguin organitzar-se davant de situacions problemàtiques, a segmentar el problema, a pensar, a reflexionar i a explicar-lo, és una situació molt cognitiva, al igual que la lògica, i haurem de tenir-ho en conte.


Finalment esmentar algunes de les estratègies per resoldre problemes:



  • Assaig- error
  • Canvi de context
  • Representació
  • Utilitzar un problema paregut que ja estigui resolt
  • Analitzar tots els casos possibles.
  • Subdividir el problema en parts+
  • Simplificar el problema



Quina és la teva estratègia per resoldre situacions problemàtiques?  Ànim!